diumenge, 1 de març del 2009

Camilo Castelo Branco

Seguint la línia d’un anterior article dedicat a la poetessa Florbela Espanca, ens endinsem en la vida d’un altre escriptor portuguès, el gran novel·lista del romanticisme Camilo Castelo Branco.

Sempre m’ha sorprès que la vida d’aquest escriptor romàntic sembli escrita per ell mateix, com si fos un dels seus propis personatges.

Nasqué l’any 1825 de la relació fora del matrimoni d’un noble i una dona de poble. Amb un any d'edat quedà orfe de mare i als deu anys morí el seu pare.

Amb tan sols setze anys es casa i té una filla que morirà als cinc anys. Però aviat deixa la seva muller per altres amors (fins i tot una monja). Posteriorment estudia medicina; no acabarà mai la carrera.

Abans de la mort de la seva muller, que havia abandonat, rapta a la ciutat de Vila Real una jove òrfena amb qui té una filla i a qui també abandonarà. Al bell mig d’aquests episodis amorosos participa en la guerrilla miguelista dirigida per MacDonnel.

Als vint-i-tres anys comença la seva carrera literària a la ciutat de Porto i continua la seva vida de personatge de novel·la amb escàndols i aventures que van des de duels per amor fins a intrigues de bastidors d’òpera. En aquesta època, s’apassiona bojament per la bella Ana Plácido; el seu amor no és correspost i en casar-se ella amb una altre, el nostre escriptor té una crisi mística i entra durant dos anys en un seminari. Però les coses canvien; sedueix i rapta Ana Plácido i fugen junts a Lisboa. Inicien una etapa de persecussions, lluites i dificultats econòmiques fins que els amants són empresonats a Porto. Aquest cas emocionà l'opinió pública de l'època pel seu contingut romàntic.

Són absolts. Però la darrera escena de la vida novel·lesca de l’escriptor no és pas plàcida. Un dels dos fills de la parella pateix greus trastorns psíquics i l’altre és un pària.

Enmig de greus dificultats econòmiques (és el primer escriptor portuguès en viure exclusivament del que escriu), Camilo es troba aterrat per l’espectre de la ceguesa que s’apropa inexorablement.

El 1890, finalment cec, es dispara un tret de revòlver al cap. Un final de romàntic inconformista com tota la seva tràgica vida novel·lesca.



Si veleu llegir alguna de les seves obres ho podeu fer on-line.